Acabem el curs amb aquestes tres últimes lectures:
- El dia 29 de Febrer, vam comentar Un món feliç d'Aldous Huxley. Una novel·la que ens presentava un futur en el qual la gent era... doncs això, feliç. Un futur on tot està controlat: com creixes, com naixes, com vius, amb qui t'has de relacionar... i si mai no et sents del tot feliç et prens una mica de soma i t'aïlles de les teves possibles preocupacions. Però, i si alguna cosa no sortís del tot bé? I si per alguna raó ets massa baixet per ser un alfa? I si el que vols és, senzillament ser infeliç? Totes aquestes preguntes ens les respon la novel·la d'una manera que ens hauria de fer reflexionar (potser és per això que no va tenir massa èxit, entre els membres del club).
- Pel 28 de maig la lectura va ser La invenció de l'Hugo Cabret de Brian Selznick, coincidint amb la recent estrena de la pel·lícula (basada en el llibre) Hugo. D'entrada és un llibre peculiar, ja que de cada 8 pàgines, més o menys, només n'hi ha una que tingui text. Això ens va animar, ja no es feia tant difícil llegir-se aquell totxo de cinc-centes pàgines. El llibre està tant il·lustrat, perquè és una espècie d'homenatge al cinema i tota la història gira al voltant d'aquest invent, que a l'època on transcorre és tant recent. Al club vam veure una de les primeres pel·lícules de la història Viatge a la lluna (en blanc i negre, muda, i amb uns efectes especials que...) que és molt esmentada a la novel·la.
- El dia 25 d'Abril vam llegir un clàssic anglès: El retrat de Dorian Gray d'Òscar Wilde. Amb això de clàssic, hi ha qui pensa que és una novel·la potser avorrida i.... vaja, el que se'n diu un "tostón". Però tot i ser un clàssic l'argument era sorprenent-ment interessant. Dorian Gray, un aristòcrata anglès que fa un pacte amb el diable, que un retrat que li han fet fa poc envelleixi en comptes d'ell!!! En adonar-se'n l'home es posa a viure la gran vida, però el simple fet de pensar en el quadre el turmenta de mala manera. Al club vam veure l'adaptació al cinema del llibre, que és força diferent perquè sinó potser sí que ens adormiríem.
- Pel que fa l'última trobada del curs, el pla era que llegíssim Gauditronix però la idea no ens va entusiasmar gaire a la majoria i vam decidir que cadascú es llegís (o intentés llegir) un llibre que triés de la biblioteca. N'hi va haver que els va agradar la seva elecció i n'hi va haver que no i que no van passar del tercer capítol, com passa sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada