Vampirs i homes llop

Pel 24 d'Abril vam llegir Tremolor de Maggie Stiefvater. S'ha de dir que amb la portada la novel·la ja paga i molts ja ens veiem a venir quin tipus de llibre ens llegiríem. No, no ens va sorprendre. El llibre ens presenta una mena de Crepuscle centrat en l'amor d'una noia i un home llop que es transforma si té massa fred . L'argument és molt crsi segons uns i molt maco segons unes altres. També presenta algunes incoherències necessàries perquè la novel·la avanci. El que crida l'atenció més que l'argument en sí, és la forma que li dona l'autora als capítols. Es van alternant els capítols,sempre narrats en primera persona: un l'explica la Grace (la noia) i un altre en Sam (el noi llop). A més, cada capítol en comptes de tenir un títol o un nombre hi ha el nom de qui ho narra (si en Sam o la Grace) i la temperatura a la que es troben, per preveure transformacions en el nostre protagonista caní.

A l'última lectura no ens allunyem del món paranormal i ens llegim un clàssic: Dràcula de Bram Stocker. Sí, aquesta vegada no va a l'institut, nio brilla quan li toca la llum del sol, aquesta vegada el vampir (l'original) és un maquiavèl·lic, sanguinari i extravagant compte que es vol mudar a Londres per poder tenir un bon festí i un munt de súbdits. Aquí l'estructura dels capítols també és, si més no, interessant. En comptes de capítols, tenim dies dels diferents diaris dels protagonistes, cartes i altres documents ordenats en l'ordre en que es van escriure, que ens serveixen per entendre la història.

D'aquesta última lectura no en vam fer una crítica exactament perquè en comptes d'això vam mirar la pel·lícula Dracula de Bram Stocker i, els que ens l'havíem llegit l'anàvem comparant amb l'original. De diferències en vam trobar sobretot amb l'estil, és a dir, passàvem d'un compte Dràcula "gentleman" dissimulat d'alguna manera a un Dràcula estrambòtic que feia por de lluny. També hi havia diferències importants en el guió com per exemple una mena de relació amorosa entre el vampir i una de les protagonistes que el director (Francis Ford Coppola) es va treure de la màniga.
-Daniel Rius-

Primeres lectures del 2013

La primera lectura de l'any va ser Graceling de Kristin Cashore, una novel·la que feia molt bona pinta ja que era del tipus preferit dels membres del club: fantasia juvenil. Així doncs, ens pensàvem que el llibre ens agradaria com ens va agradar, per exemple, Ales de foc. Però no va ser del tot així. La veritat és que a la majoria Graceling ens va decebre. Ningú va criticar gaire la història però el que sí que vam criticar va ser el nombre de pàgines que dedicava l'autora per cada fet. 50 pàgines per explicar com els protagonistes van d'un lloc a un altre sense que la trama en si avanci gens i per altra banda un desenllaç final que dura mitja pàgina i que, si no estàs del tot concentrat et pots saltar sense voler. És la primera part d'una trilogia que, els que els havia agradat ja havien començat la segona part Foc.

Pel dimecres 27 de febrer ens vam llegir El lector de Bernhard Schlink, una novel·la que no és pròpiament juvenil però que a ningú li va desagradar del tot. Ens presenta temes seriosos, com l'analfabetisme o què hauria d'haver fet Hanna Schmitz quan li van ordenar deixar morir tota aquella gent durant la segona guerra mundial. Com a tema secundari, que surt al principi el llibre ens parla d'un amor entre el protagonista i la Hannah, que llavors li doblava l'edat. En general és una lectura seriosa, que ens fa pensar en temes més profunds que els que ens fan pensar les que llegim normalment.

La novel·la del Març va ser Revòlver de Marcus Sedgwic. Està ambientada al 1910 al nord del Cercle Polar Àrtic i comença amb la mort del pare del protagonista. A partir d'aquí ens trasllada a les terres del Gran Nord i ens mostra la duresa de la vida dels treballadors de les companyies mineres i de les seves famílies.

-Daniel Rius-

Com vam començar el 2013

Com que l'Albert va estar de baixa per... motius personals (enhorabona Albert!), el que hauria d'haver estat el nostre "curs" 2012-2013 el vam començar el Gener del 2013. Sí, durant aquest curs només hem fet cinc lectures en lloc de les vuit habituals.

El dia que estrenàvem el club i en que s'havia de fer una mena de presentació, on ens explicava les lectures de l'any que va coincidir amb una altra presentació feta per un noi de la botiga La Musaranya que, com que semblava interessant ens hi vam quedar. Aquesta altra presentació era sobre el concurs Verbalíada inspirat en el joc Verbàlia. Un cop fetes les dues presentacions l'Albert ens va repartir el llibre per la sessió del mes de Febrer Gràceling, de Kristin Cashore i que en explicaré la valoració que en vam fer al club més endavant.

  -Daniel Rius-

I... les tres últimes del curs 2011-2012

Acabem el curs amb aquestes tres últimes lectures:

• El dia 29 de Febrer, vam comentar Un món feliç d'Aldous Huxley. Una novel·la que ens presentava un futur en el qual la gent era... doncs això, feliç. Un futur on tot està controlat: com creixes, com naixes, com vius, amb qui t'has de relacionar... i si mai no et sents del tot feliç et prens una mica de soma i t'aïlles de les teves possibles preocupacions. Però, i si alguna cosa no sortís del tot bé? I si per alguna raó ets massa baixet per ser un alfa? I si el que vols és, senzillament ser infeliç? Totes aquestes preguntes ens les respon la novel·la d'una manera que ens hauria de fer reflexionar (potser és per això que no va tenir massa èxit, entre els membres del club).
•  Pel 28 de maig la lectura va ser La invenció de l'Hugo Cabret de Brian Selznick, coincidint amb la recent estrena de la pel·lícula (basada en el llibre) Hugo. D'entrada és un llibre peculiar, ja que de cada 8 pàgines, més o menys, només n'hi ha una que tingui text. Això ens va animar, ja no es feia tant difícil llegir-se aquell totxo de cinc-centes pàgines. El llibre està tant il·lustrat, perquè és una espècie d'homenatge al cinema i tota la història gira al voltant d'aquest invent, que a l'època on transcorre és tant recent. Al club vam veure una de les primeres pel·lícules de la història Viatge a la lluna (en blanc i negre, muda, i amb uns efectes especials que...) que és molt esmentada a la novel·la.
• El dia 25 d'Abril vam llegir un clàssic anglès: El retrat de Dorian Gray d'Òscar Wilde. Amb això de clàssic, hi ha qui pensa que és una novel·la potser avorrida i.... vaja, el que se'n diu un "tostón". Però tot i ser un clàssic l'argument era sorprenent-ment interessant. Dorian Gray, un aristòcrata anglès que fa un pacte amb el diable, que un retrat que li han fet fa poc envelleixi en comptes d'ell!!! En adonar-se'n l'home es posa a viure la gran vida, però el simple fet de pensar en el quadre el turmenta de mala manera. Al club vam veure l'adaptació al cinema del llibre, que és força diferent perquè sinó potser sí que ens adormiríem.
• Pel que fa l'última trobada del curs, el pla era que llegíssim Gauditronix però la idea no ens va entusiasmar gaire a la majoria i vam decidir que cadascú es llegís (o intentés llegir) un llibre que triés de la biblioteca. N'hi va haver que els va agradar la seva elecció i n'hi va haver que no i que no van passar del tercer capítol, com passa sempre.

-Daniel Rius-